L’OASI CATALÀ

L’altre dia, vaig seguir el “cara a cara” entre els candidats a presidir el govern a Espanya, de fet, ja havia vist i escoltat el debat de l’altre dilluns.

De les moltes valoracions que se n’han fet i segurament que es faran d’aquest espectacle n’ha ha una que a mi em va impactar de valent i fa que em pregunti: Aquest parell de senyors, es poden tornar a mirar la cara després del que es van dir?

Potser no ho havia d’haver dit així però a vegades sembla que el més important a l’hora de fer aquesta “trobada” entre els aspirants, semblava més un espectacle que no pas altra cosa, sobretot si tenim en compte els comptes que es feien l’endemà de les audiències televisives i nombre de oïdors de radio que el van seguir. Possiblement els anuncis al voltant d’aquest horari van arribar a les cotes més altes.

A mi no em va agradar gens l’espectacle, però intueixo que si no haguessin “actuat” amb aquesta contundència, per no dir agressivitat, potser l’audiència s’hauria anat diluint i minvant.

He llegit en algun lloc que ambdós candidats de petitets havien anat al mateix col·legi dels jesuítes a la ciutat de Lleó, el gallec un parell de cursos més endavant que l’autòcton, i que en trobar-se uns anys més tard tots dos al món de la política encara que en partits confrontats, s’havien fet amics.

Doncs, si uns que eren o havien estat amics, es maltracten com ho van fer, es podran donar la ma un altre dia? Podran negociar alguna cosa de profit?. Segurament que sí, ja que la gent d’aquest ofici, es veu que està feta d’una altra matèria.

He dit tot això per a comparar, perquè també vaig veure el debat a “cinc bandes” que es va fer a TV3, i la cosa va ser ben diferent, però que molt diferent. Penso que a l’acabar, fins i tot, podien haver anat plegats a fer unes copes (l’embarassada, sense alcohol). Potser és perquè un debat a cinc no és un cara a cara. O potser és això que en diuen l’oasi català.

Joan Clavé