diumenge, 30 de març del 2008

AIGUA DE TARRAGONA I REUS CAP A BARCELONA?... TREU-T’HO DEL CAP


AIGUA DE TARRAGONA I REUS CAP A BARCELONA?...

TREU-T’HO DEL CAP

A vegades, com que l’oïda falla i l’enteniment també, sents una notícia per la ràdio i tens la seguretat de que no l’has escoltat bé o com a mínim no l’has entès. Això és el que va passar, al sentir la notícia de que l’Ajuntament de Tarragona havia acordat enviar cap a Barcelona l’aigua “sobrant”. Al cap de pocs dies, els de Reus, potser per no ser menys, van acordar quelcom semblant.

És clar que el terme “sobrant” és molt interpretable i potser és per aquí on veurem o no veurem aquest transvasament.

No fa pas tants anys, si és que trenta encara són pocs, que a Reus hi havia restriccions i a Tarragona es bevien l’aigua salada, com a Salou. A Barcelona, no. Les capes freàtiques anaven baixant i la intrusió salina galopava terra endins. Cada any anàvem pitjor, fins el 1992 va arribar l’aigua de l’Ebre en un cabal de 2 metres cúbics per segon, ampliables a quatre si convenia.

Pujava del gran riu cap al Consorci d’aigües del Camp de Tarragona, pels Ajuntaments i indústries a canvi del pagament d’un cànon, amb els diners del qual es podrien revestir els canals de l’esquerra i d’aquesta manera es deixava de perdre per malèvoles filtracions una quantitat d’aigua equivalent a la que ens enviaven cap aquí. Era una justificació de lògica política i no pas natural perquè l’aportació d’aigua per una o altra via, cap el Delta, era menor.



Nosaltres els receptors, contents; els de les Terres de l’Ebre, conformats. Però la resignació es va acabar quan es va començar a parlar del “Plan Hidrológico Nacional” pensat entre altres coses per omplir més de ciment i camps de golf tot el litoral del Llevant, no pas per regar els Monegros. I van sorgir a tot el llarg de “lo riu”, moviments de defensa de la seva aigua i del seu cabal ecològic.

I recordo especialment un argument que en deia un d’aquells de la samarreta blava amb un nus al pit: “quan es va començar a enviar aigua cap a Tarragona, aquí, al Baix Ebre i Montsià, hi havia una població i unes minses indústries... Ara que han passat uns quants anys, aquí seguim amb igual població i les mateixes indústries, en canvi al Camp de Tarragona, hi ha molta més gent i encara que per sort les químiques son les mateixes, les altres, no solament les indústries sinó els polígons industrials, pel cap baix, s’han triplicat”. I és ben cert.

Doncs bé, si malgrat el creixement potser encara tenim “sobrants” d’aigua per enviar a Barcelona ... Déu n’hi do! No més cal veure les fotografies de Riudecanyes al “Vint mil” per entendre-ho, ja que la prioritat de l’aigua del pantà és per l’ús de boca de Reus, i si en queda per a regar. Algú creu que es regarà aquest estiu amb aigua de Riudecanyes? Potser la que “sobri” a Reus omplirà les canonades del reg comunitari?, o, l’enviaran cap a Barcelona?, potser afegint-la a la de Tarragona, per aprofitar el viatge.

A Barcelona i la seva àrea metropolitana, encara que de moment no han patit restriccions ni aigua salada com al Camp, ja fa molts anys que diuen que no tenen prou aigua i que aviat ens hi faltarà. Els hi passa com a un amic meu que fa temps que es queixa que no li arriben els diners. A aquest li dic que té dues alternatives, o guanyar-ne més o gastar-ne menys, i si fa totes dues coses, millor. Als de Barcelona i el seu entorn encara no els hi he sentit a dir que per comptes de créixer, han de minvar, que si son menys l’aigua ja els hi arribarà, i... si fan potabilitzadores i tapen els forats, encara millor.



Joan Clavé

3 comentaris:

Firmina ha dit...

Uff!!!
Com tremolo amb tot el tema de l'aigua!
Hi ha tantes coses que jo no entenc. Per exemple, que solament ara estiguin multant els que renten el cotxe amb aigua de l'aixeta (com aquells que reguen els jardins amb la mateixa aigua). I com podem proliferar tantes piscines en les urbanitzacions i condominis tancats? Quan ha começat el problema de l'aigua? Veritat que estem en un pais mediterrani, que es caracteritza per una distriubuició irregular de plujes al llarg de l'any? Veritat que sabiem que els periodes de sequia solen de ser com mínim de cinc anys? Com es que no es recuperen les velles polítiques de les cisternes d'aigua? Per que realments no es fan polítiques d'acord amb el vell dit: "Pensa globalment, actua localment"?

Tantes qüestions...suposo que ens conformem amb les velles i polémiques polítiques dels embassaments i transavassements, polítiques que causen tant de mal a les poblacions i territoris donadors, i continuem. Clar que després desconfiem dels grans interessos que les constructores poden tenir amb aquestes obres. És tot tan embolicat!!!

Quan en les radio comenten que primer tallaran l'aigua per l'agricultura, tremolo per tots els yayos (i no tan yayos ja que jo i altres families amb nanos petits en tenim hortet i ens agrada disfrutar d'ell), per tots els agricultors que viuen dels seus trossos, per el preu de la verdura i de la fruita, per la procedència i qualitat dels aliments que suposo vindrà de lluny, pels ramats, per la fauna silvestre...

Suposo que casi és tristesa quan penso en el que ens pot passar aquest estiu (i el proper?)...el mínim serà no poder dutxar-nos cada dia!

Uff! Si passo a pensar en el canvi climàtic!

Anònim ha dit...

Jo de moment estic tranquila, sempre plou! gracies a Deu o a la Natura, pero si k pinta malament, si. Potser ens tindrem de dutxa un dia a la setmana com es feia abans i dins el " cosi " de la roba.
Pero on es te de posar una mica d'ordre es a les grans industries i procura no fer edificacions masives si no repertides, ai no se .... i els politics que es deuen trencar tan el cap com la gent de peu?

Firmina ha dit...

En la pàgina web de ecologistes en acció, es pot llegir els diversos plantejaments d'aquest grup ecologista.

No vull dir que calgui estar d'acord amb tot les seves opinions, però no està de més escoltar altres veus.

Aquesta és la seva pàgina web:
http://www.ecologistes.cat/