encoratjador

El pasat diumenja , dia 16, aprofitant el bon dia que feia van anar a dinar a Porrera, bonic el poble ,molt costerut, peró amb un cert encant. Fins aqui tot normal , el que hem va cridar l' atenció molt agradablement va se una rotllana de joves asseguts a terra a la Plaça de la Constitució , que es disposaven a dinar ; vaig obrir els ulls amb admiració al adonar-me que el que portaven a la moxilla per dinar era una cassola considerable de macarrons amb la seva salsa corresponent.En haver dinat i arreplegat tots els estris amb molta cura es van estirar tots per fer una bona migdiada. Es fabulos que en l'època que vivim hi hagi jovent capaç de transportar a l'esquena una cassola de macarrons.