No verao de 2006, fomos à uma aldeia pequena de Portugal chamada Fontes. Aí nasce um rio de origem cárstico, que sao daqueles rios que nascem de repente, como quem tem pressa. Também podem ser tímidos, porque no verao podem chegar a desaparecer. Nao foi o caso.
No rio chamado Liz havia uma senhora de idade lavando roupa. Na realidade, em Portugal todos os lares devem ter máquina-de-lavar-a-roupa (e toda a dúzia de electrodomésticos que ocupam as nossas casas), mas esta senhora, pela sua idade, é de outros tempos. A roupa fica melhor lavada se se lava no rio, bem batida nas pedras, seca na erva e se possível com a boa conversa das amigas (que sao cada vez menos). Simplesmente, dizer-vos que a água estava gelada - tinha percorrido centenas de quilometros debaixo da terra sem aquecimento solar.
3 comentaris:
A Vil-seca al riu no, però encara recordo quan hi havia els rentadors al carrer de la Font cantonada amb la Riera. Recordo haver vist un grup de dones que hi anaven a rentar i feien guarida vigilant la roba mentre s'eixugava, i llavors segurament a la majoria de les cases ja hi havia rentadora. Us parlo del voltant de l'any 1980.
Ah! i la font que hi havia fora! al carrer de la Font! Que se'n deu haver fet? voleu dir que la van desfer i la van llençar?
Aquesta font no serà aquella que està al costant de la Cooperativa de Vila Seca? On hi ha un banc amb iluminació i crec que una aixeta? També ho han decorat amb unes pedres de moli (com es diuen?).
Aquesta font no serà aquella que està al costant de la Cooperativa de Vila Seca? On hi ha un banc amb iluminació i crec que una aixeta? També ho han decorat amb unes pedres de moli (com es diuen?).
Publica un comentari a l'entrada